- Hola mare, ja he tornat!
- La Marta es va creuar amb el seu germà al passadís.
- Tens una carta sobre el llit, t'ha arribat aquest migdia per un missatger.
- De qui és?
- No en tinc ni idea.
Va entrar a l'habitació, va deixar la bossa al terra i va seure al llit. La carta no duia remitent, simplement hi havia el seu nom escrit amb molta cura amb un bolígraf verd. La va obrir i els ulls se li van omplir d'una brillantor màgica.

Dear Marta,
How are you doing? Fine I hope.
I hope you'll remember me, I'm Nick. Believe me, it's not a lie!
Last time, we were in our hotel's room after our concert. We promised you that we would meet you every time we were in Barcelona. So, we're back again.
There's your backstage ticket and two more for your friends.
If you want it, we can go out after the concert.
Here you have my number and my e-mail.
See you soon!

Les mans li tremolaven, les cames li feien figa, sort que estava asseguda; tenia suor freda i estava a punt de plorar. Va respirar fons, va agafar les claus de casa i va baixar l'escala intentant no alertar ningú. Quan va ser a la port va dir:
- Surto! Tornaré a l'hora de sopar!
I va marxar corrents cap a casa la Gemma. A mig camí hi vivia la Neus, així que va picar al timbre. La Neus va obrir la porta.
- Hola Neus! - va dir agafant-la de la mà - va, agafa les claus i anem!
- A on? Espera! Edesi, vine!
Els tres corrien pel carrer, dirigits per la Marta, fins que van arribar a casa de la Gemma, on hi havia en Toni en Miquel.
- Hola!
- Què hi feu aquí? - va preguntar la gemma.
- Vine!
La Marta va agafar la Gemma i la Neus i les va portar fins a l'habitació de la Gemma. Els tres nois s'havien quedat al menjador.
- Què li passa a la Marta?
- No ho sé, jo estava a casa de la Neus, de sobte ha vingut, l'ha agafada i ha començat acórrer.
- Sí que és estrany...
- Aahhhh!!!!
- Què són aquest crits?!
- No ho sé, pugem!
- Què deu haver passat?