Capítol 39

- Llàstima que no poguessis convèncer els teus als teus pares de marxar passat l'estiu. - deia la Gemma, mentre amb la punta dels dits recorria l'abdomen del Xavi - Així, ara que tot s'ha arreglat, hauriem pogut disfrutar de més temps junts.
- Sí tens raó, però m'alegro que ja estiguis bé, perquè últimament tu tampoc estaves gaire fina...
- Encara no em puc creure que marxis aquest vespre...
- Ei, no et vull veure trista - li va dir el noi mentre la mirava fixament - M'ha fet molta il•lusió que em fessiu aquesta festa, us trobaré molt a faltar. Ei, no ploris... saps que vindré sempre que pugui... no s'acabarà aquí això nostre, d'acord?
- És que... no podré estar sense tu, sense que m'abracis i m'acaricïs els cabells - va dir la noia amb la veu mig ente-tallada per les llàgrimes.
El noi la va abraçar dolçament i va olorar els seus cabells. Sabia que passaria molt fins que pogués tornar a abraçar-la i sentir-la tan propera.

- Aahh!!!
L'aigua de la piscina d'en Miquel els va esquitxar. La Neus esbroncava l'Edesi perquè l'havia tirada a la piscina.
- Encara no he acabat la digestió!
- Ei Aaron! On són la Marta i en Miquel? - va preguntar el Toni - M'havien de dur una taronjada.
- Doncs no ho sé, deuen ser dins.
- Ah, els vaig a buscar...
- Espera! - va interrompre l'Edesi - Mira! - va dir senyalant l'habitació d'en Miquel, on algú tancava la cortina.
- Sort que els seus pares no hi són!
- Així prefereixes a un tío americà, tenyit i estúpid que a mi?
- Ei, ei, sense insultar... Jo mai he dit això.
- Doncs aleshores no cal que hi vagis! queda't aquí amb mi...
- Ja! Vas bé cirerer! M'agrada molt la seva música i són molt simpàtics.
- A més, no et queixis, ells van arribar primer...
- Ah sí? Doncs crec que jo puc fer que te'n oblidis ràpidament.
- Ah... prova-ho...
- De debò?
- Aha...
- Molt bé! Tu t'ho has buscat!
- Ei! Pessigolles no!
- Ah no? Doncs en què estaves pensant?
- Tu ja ho saps...
En Miquel va abraçar la noia i la va mirar directament als ulls. Ella va fer un mig somrís, va agafar delicadament la cara del noi entre les seves mans, va decantar un mica el cap i va apropar la boca a la del noi. Es van tornar a mirar als ulls i van somriure tots dos. Ell la va decantar sobre el llit i es va anar incorporant mentre ella li treia el jersei i es seguien fent petons. Els seus cors es van anar accelerant a mesura que la passió entre ells dos augmentava. Finalment es van estirar damunt del llit, el mateix on es van unir per primera vegada. La Marta es tornava a sentir feliç, mentre el noi besava el seu abdòmen i acaronava els seus pits, recordava perquè l'estimava tant, i comprenia que sempre l'estimaria i podria perdonar-li tot. Com havia arribat a trobar a faltar aquels petons, aquella tendresa, el sentir la respiració entretalada del noi mentre es fonien l'un en l'altre. Quan el noi va tornar a la seva boca i la va besar, tots dos es van exclamar en un sospir i es van abraçar.

- Com poden fer-ho?
- Tío Toni, no siguis carrincló!
- No home no. No és per això, però em refereixo a que, si jo tingués a tots els amics al pis de sota, baja, no crec que jo pogués... I menys amb el perill que arribin els pares!
- Ei! Doncs és emocionant! - va dir el Xavi - au!
- Calla! - li va dir la Gemma donant-li un cop de colze.
Es van quedar tots parats i van començar a riure, la parelleta s'havia enrojolat.
- Quina colla de... - deia l'Aaron - Mare meva, com sou.

servido por endal 3 comentarios compártelo