Capítol 6

- Espero que aneu treballant en els treballs – va dir la Minguella, la professora de Socials – Però tranquils que encara teniu dues setmanes i mitja.

- Marta, per a demà no hi ha deures, anem a donar un tomb?
- No puc, he quedat amb en Miquel per fer el treball – va respondre a la pregunta de la Neus.
- Ui, ui, ui... Em sembla que et va molt bé això de treballar amb en Miquel...
- No diguis parides, saps que mai em fixaria amb ell, el que passa és que m’he adonat que no és tant imbècil com em pensava...
- Sí, sí... Ja m’ho explicaràs d’aquí un temps...

- Miquel! Vens a jugar a futbol aquesta tarda? – va preguntar en Carles.
- Avui no puc.
- Però si per a demà no hi ha deures... Que has quedat amb la novieta o què?
- He quedat amb la Marta per a fer el treball...
- No te la deus voler lligar oi? – va preguntar en Gerard.
- Farien bona parella – va dir l’Edesi.
- Seria una llàstima deixar-te-la perdre, - s’hi va ficar en Francesc – perquè no està gens malament...
- Compte amb el que dius, eh?! – va intervenir en Carles.
- Tranqui tío! – el va calmar en Pere – que ella assegura estar coladeta per tu...
- I tu com ho saps? – va preguntar l’Oriol.
- És que no has sentit mai a les noies parlar entre elles? –v va aclarir en Pau.
- No, jo no soc tant “pipón”...
- Ja n’hi ha prou! – va esclatar en Miquel – Només som amics!
I van entrar a classe.

Un cop acabades les classes la Marta va dir adéu a les seves amigues, va pujar a la bici d’en Miquel i van marxar cap a casa la Marta.
En arribar es van trobar en Dídac i els seus amics.
- Marta, ajuda’ns a fer el treball...
- Ara no, ja et vaig dir que avui tenia una tarda molt ocupada.
- Marta “please”!!
- Que no...
- Va dona, ajudem-los, tenim tota la tarda i el nostre treball no és pas per a demà...
- Ffff... està bé...
Quan van acabar ja eren les sis de la tarda, però encara tenien quatre hores. Van endollar la ràdio i van posar-se a treballar. Es va fer l’hora de sopar i la mare de la Marta li va preguntar a en Miquel si es volia quedar a sopar. Van trucar als pares del noi, els quals hi van estar d’acord.
Durant tot el sopar, la família López va estar observant el noi. En acabar, el Sr. López va insistir en portar-lo a casa en cotxe, i van decidir que la Marta li portaria la bici a l’institut.
Un cop van haver marxat, la mare de la Marta no va poder resistir la temptació.
- I on dius que viu en Miquel?
- A tres illes de cases d’aquí...
- Ah... I només feu un treball junts...
- Sí mare...
- Que té xicota?
- Mare!
- Què?
- Quines preguntes... No, no te novia...
- És mono... no?
- Bona nit... !
- Fins demà...

servido por endal 2 comentarios compártelo