Capítol 2
Eren les 7:30 del matí, la Marta es va llevar, tenia el pressentiment de que aquell seria un bon dia i es va vestir molt elegant. Va baixar a la cuina i s’hi va trobar en Dídac.
- Caram, estàs molt bé...
- Gràcies!
- Sí que t’has arreglat per treballar amb mi i els meus amics...
- Calla microbi! Tu creus que em vestiria així per a vosaltres?!
- Home.... concs no estaria malament...
La Marta va agafar la llet, i mentre la posava en un pot per a escalfar-la, va reaccionar.
- Per treballar amb vosaltres has dit?
- Sí és clar, quan tornis de l’E.S.O.
- Ah no, de cap manera. Haig d’anar a bàsquet, ...
- Et vindrem a veure! – la va interrompre el nen – I de passada prendrem apunts.
- No vull que vingueu! Amés, quan torni he de fer deures amb la Gemma i la Neus.
- Segur que tindràs una estoneta per a nosaltres...
- NOOO!!!!!
La Marta va acabar d’esmorzar, va agafar la motxilla i va marxar cap a l’institut. A mig camí, va aparèixer la Gemma, corrent pel carrer que venia a creuar-se amb el de l’E.S.O.
- Hola.... uff.... quin cansanci.... ai mare.... i tot per arribar a l’hora....
- Au va, respira i marxem.
A la porta hi havia la Neus. que avui portava un xandall.
- Bon dia! Ostres, on t’has comprat la faldilla? – va preguntar.
Òbviament es dirigia a la Marta, ja que la Gemma duia uns pantalons acampanats de color vermell i un jersei arrapat de color taronja.
- Al Naf Naf – va respondre la Marta.
La faldilla era blava i li arribava als turmells i també duia una brusa blau cel d’una tela setinosa.
Van sentir una veu.
- Ep noies! Que ja obren! – els deia en Carles movent un braç.
Tot junts van entrar a classe i un cop havien tret els llibres, es van posar a parlar.
