Capítol 1
La Marta va entrar a classe. Era rossa, tenia els ulls verds i grisos, amb una franja fosca que els rodejava. Estava prima i era mes aviat baixeta.
Va veure que la Gemma i la Neus ja havien arribat i que li guardaven un lloc. S’hi va acostar i va seure.
- Hola! – li va dir la Neus – Com va?
- Bé - va respondre la Marta.
- Aquest estiu he conegut un noi que es deia Albert i em va demanar per sortir.
- I què li vas dir?
- Que sí, però ja hem acabat.
- Per què?
- Perquè era d’Alaska!
La Gemma era alta, morena de pell, amb els ulls negres i els cabells llargs i pel - rojos. Era molt simpàtica, esvalotada i directe. En canvi la Neus era més tranquil•la, era d’alçada mitjana, els cabells castany clar, els ulls blaus i la cara rodoneta.
Van entrar a la classe els nois, elles els van seguir amb la mirada. Hi eren tots: En Carles, en marc, en Gerard, en Xavi, en Miquel, en Pere, l’Edesi, en Francesc, l’Oriol i en Pau.
En Carles, en Miquel i l’Edesi, les van saludar i elles van respondre.
- Feu bona parella tu i en Miquel – li va dir la Gemma a la Marta.
- Au calla! – va dir ella – Saps que en Miquel no em cau gens bé, ens tenim molta mania.
- Reconeix que t’agrada... – va dir la Neus.
- Prefereixo en Carles, és ros i té el cabell a capa, i els ulls blaus, - va contestar – en canvi en Miquel té el cabell castany i curt, i els ulls foscos; massa fosc pel meu gust.
- Doncs jo el trobo molt guapo – va replicar la Gemma.
- Sí, no està malament, però val més deixar-ho córrer, que encara us barallareu... – va intervenir la Neus.
Aleshores va entrar la professora; tenia uns 30 anys, era alta, morena i tenia els ulls de color de mel. Es va presentar, els va explicar com funcionaria el curs i se’n van anar cap a casa.
Quan la Marta va arribar a casa seva, en Dídac li va penjar l’abric i li va portar la motxilla a l’habitació.
- Què vols tu ara... ? – va preguntar la Marta, que coneixia molt bé al seu germà de deu anys.
- No res.... bé.... només un petit favor....
- Buida el pap....
- És que a l’escola hem de fer un treball sobre el bàsquet i hem pensat en tu...
- Hem? – va preguntar – Qui.
- Doncs en Francesc, l’Oriol i jo.
- En Francesc?! El de la rata??
- És un hàmster...
- El que sigui, a més l’Oriol és insuportable.
Però anés on anés la Marta, en Dídac hi anava al darrere insistint, de manera que va acabar acceptant.
