Una nit eminent
Una nit eminent,
El vent bufa violent,
I camines pel carrer
Com si fossis un fantasma.
Una llàgrima a la galta,
Un disgust al fons del cor;
Arrossegues el dolor
De no poder saber.
De no saber el perquè
D'aquest patir sense alè,
De no saber fins quan
Continuaràs plorant.
Plorant per un petó,
Plorant per un record,
Plorant per un amor
Que tot just és mort.
I un altre que he trobat...
